TEXT D’EN DAMi SOBRE LA CAiXA FOSCA!

"La Caixa Fosca, aquest novell i sorprenent grup de Sants, el vaig descobrir, musicalment parlant, ara farà uns dos 
mesos, o sigui a principis d'aquest 2003, tot i que n'havia "sentit" parlar des de la tardor passada, però sense haver
tingut l'oportunitat d'escoltar-los. Aquesta oportunitat em va arribar, quan a principis d'aquest Gener vaig decidir anar
a deambular per alguna botiga de discs de Barcelona per veure si trobava algun àlbum que em treies de la soledat i
de l'apatia que m'havia dut un amarg Nadal; i també per veure si trobava el disc Estació Zero, dels Dept, per una amiga
que feia temps que el buscava i no el trobava.

En arribar a la botiga vaig anar directe a la secció dedicada a la música feta en la nostra llengua, el català. El disc de
Dept no el vaig trobar, cosa que no em va sorprendre ja que a mi temps enrera ja m'havia costat molt d'aconseguir. 
Desil·lusionat per aquest fet, vaig començar a mirar algun disc per comprar-me. Després d'una estona, en què cap
m'acabava de convèncer, els meus ulls van quedar il·luminats per un disc... doncs si, aquest disc era el de LCF, amb
títol homònim, que un cop va arribar a les meves mans per inspeccionar-lo, d'aquestes no es va moure. Em va captivar
la seva portada, els títols de les cançons em van fer el pes i recordant les bones referències que havia sentit d'ells uns
mesos abans em vaig decidir sense miraments ( fins hi tot sense ni mirar el preu, cosa que faig habitualment, sigui per
curiositat o no) de comprar-lo.

     Recordo que just acabat d'adquirir-lo, vaig treure de seguida aquell maleït plàstic que porten la majoria de discs, ja 
que estava impacient per llegir les lletres de les cançons. Després d'això ja només tenia ganes d'arribar a casa per 
escoltar-lo. Un cop arribat, el vaig escoltar per primera vegada així una mica per sobre. A primera vista, em va causar una
bona impressió, i em va meravellar el so de la guitarra en moltes de les cançons, però sobretot en la cançó Junts que em
va recordar a U2, un dels meus grups preferits. Si que és veritat que la veu d'en Rubén em va recordar a la d'en Gerard
Quintana en algun fragment d'alguna cançó, però ni molt menys per això LCF sona tan igual com Sopa de Cabra, tal com
vaig poder llegir o escoltar més tard en alguns mitjans de comunicació. Tenen moltes més influències, i gràcies a aquestes
han aconseguit treure el seu propi so, que és totalment diferent a qualsevol altre, ells són únics, no tenen res a envejar a
ningú, i segur que ells això ja ho saben molt bé.

     Al cap d'una setmana de tenir-lo, i de ja haver-lo escoltat més detenidament i també d'haver tingut la sort d'escoltar 
cançons de la maqueta (gràcies Laura), em vaig rendir a aquest grup, tenen una qualitat excel·lent, cada vegada que els
escoltava i que els escolto em sorprenen més i més, per això des de llavors no estic més d'un dia sense escoltar-los! La
música que surt de LCF m'acompanya arreu on vaig, em dóna forces per seguir endavant tot i la meva incomprensible 
feblesa. La veritat, és que aquest disc és un dels que m’ha agradat més fets en català, i més tenint en compte que és el
seu àlbum de debut. Totes les cançons són d'una qualitat enorme, i costa molt destacar-ne alguna per sobre de les altres. 
LCF segur que donarà encara més a parlar, i que aquest no serà l'últim escrit que faig sobre ells. Per això, ja per acabar, 
dir que ells ja saben que sempre poden comptar amb el nostre suport, i que segueixin durant molt temps enlluernant-nos
amb la seva màgica música! Molta sort a tothom, i no us perdeu per res del món aquest gran grup de rock català!"

DaMi