Lletra

100.000 NITS
Un vaixell d’imatges ha creuat el mar del meu cap i he trobat la teva cara aquí surant a la vora d’aquest marge, al costat d’aquest viratge. No vas acabar el viatge. 100.000 nits compartint encants, i ara sol, batallant descalç, vull amagar-me, vull agafar-me fort, vull retrobar el meu nord. Vaig travessant el temps i m’allunyo lentament. Vaig travessant el temps i no et veig. Vull viatjar darrera l’horitzó, enfonsar-me i tastar el gust del fons, despullar-me enmig del camí que no s’acaba mai, que no s’acaba mai. I plorar-te sempre amb il·lusió i portar-te amb mi arreu del món, despullar-te enmig del camí que no s’acaba mai, que no s’acaba mai. Vaig travessant el temps i m’allunyo lentament. Vaig trav essant el temps i no et veig.

Lletra: R.Pastor Música: R.Pastor, M.Aranda, A.Ibáñez, F.Ortiz [3:43]

AMAGAT AL MEU TEATRE
Al llit, des del sol que porto, enyoro els íntims moments que entre tu i jo sempre es quedàven, que han marxat, només record. El presen, el present sap a vinagre, m’he quedat sense paraules i és tan difícil dir el que sento aquí amagat, amagat al meu teatre.
Digue’m que m’escoltes. Digue’m que vaig bé. Deixa’m que t’ho expliqui, avui potser queda més.
Digue’m que m’escoltes. Digue’m que vaig bé. Deixa’m que m’adormi pensant que vaig bé.
Lala laralala................... No tinc clar el que tu voldries................

Lletra: R.Pastor, X.Bardina Música: R.Pastor [4:02]

MALA ESTRELLA
Res no es mou mai al mateix ritme,
O et poderós sí, o et debilites.
Hores mortes, cares tristes,
Vells propòsits, ments autistes,
I un escut al cor no et protegeix de tot.
Si veus problemes, mai tel’s carregues.
I el dilema és l’existència,
Tot pot sorprendre.
Agafa’t nena, agafa’t, agafa’t!
Mala estrella, torna enrera.
Mala estrella, torna on erets abans.
Mala estrella, mala estrella,
Quan tornaràs a brillar?
Si al voltar indecís no hi ha un moment precís,
Tendència a perdre, no tens paciència.
No pots escollir, has de perseguir.
Rebombori hostil i crònic.
Si caiguessis t’hauries d’aixecar.
No, no t’ensorris.
I el dilema és l’existència,
Tot pot sorprendre.
Agafa’t nena, agafa’t, agafa’t!
Mala estrella, torna enrera.
Mala estrella, torna on erets abans.
Mala estrella, torna enrera.
Mala estrella, torna on erets abans.
Mala estrella, mala estrella,
Quan tornaràs a brillar?

Lletra: R.Pastor Música: M.Aranda, R.Pastor, A.Ibáñez, F.Ortiz [3:15]

A FLOR DE PELL
A flor de pell se’m duu el corrent,
He deixat els somnis
Ofegats dins d’un cubell.
Estpà plovent, em mulla el cel
I salto entre els núvols
Com un àngel que es perd.
Com nits sense lluna, estrella perduda,
Avui sóc la fulla que s’emporta el vent.
No podré oblidar-te mai.
Et duré al fons del meu cor.
Buscaré un petit tros de món
On poder trobar-te de nou.
I un moment de feblesa
No és dolent, és riquesa.
A flor de pell se’m duu el corrent,
He deixat els somnis
Ofegats dins d’un cubell.
A sota el cel m’espero inquiet
I em mullen les gotes plorant el seu adéu.
Com nit sense lluna, estrella perduda,
M’envolta la bruna i et veig on sempre.
No podré oblidar-te mai.
Et duré al fons del meu cor.
Buscaré un petit tros de món
On poder trobar-te de nou.
I un moment de tendresa
No és dolent, és riquesa.
No podré...
I un moment de tendresa
No és dolent, és riquesa.
No podré...

Lletra: R.Pastor Música: R.Pastor, M.Aranda

DES DEL CUL DEL MÓN
Recorro cada instant de flash en flash
-m’envolta el fum de l’herba d’aquest temps-,
i cada moment que esbossa el meu cervell
és com un llum antic que brilla en el present.
A estones, poeta de les coses.
De nit, polsim rere polsim.
Les tardes mortes i inacabades
I el sol que surt de nou cada matí.
Des del cul del món sóc un més com tots,
Mai he pogut foradar res de nou.
He atravessat miralls però mai m’he vist prou
I la sort no s’ha mogut mai pel meu cantó.
I a estones, poeta de les coses.
De nit, polsim rere polsim.
Les tardes mortes i inacabades
I el sol que surt de nou cada matí.
Potser encara sóc dret
Perquè no sé estar-me quiet.
M’ha mossegat l’amor,
També m’he sentit sol,
He fet amics de mèrit i massa cançons.
A estones, poeta de les coses.
De nit, polsim rere polsim.
Les tardes mortes i inacabades
I el sol que surt de nou....
I a estones ......i el sol...........uo uuooo.......

Lletra: R.Pastor Música: R.Pastor, A.Ibáñez [2:48]

MÀGIA
Congelant el temps per un moment,
He pintat la teva cara
Sobre el pols blanc d’aquesta taula.
Junts hem donat tantes passes,
Que el fil se’m trenca
Si provo de girar-me.
Màgia.
Els records se m’arraconen al fons del calaix.
Triomfant i fracassant hem somiat i hem despertat.
Hem creat esquerdes i les hem atravessat amb força.
Màgia.
Màgia al cor.
Màgia a la sang.
Màgia als ulls
I als temps passats.
(2)
Congelant el temps...
Màgia al cor.
Màgia a la sang.
Màgia als ulls
I als temps passats.
(4)
Congelant el temps...
Màgia.

Lletra: R.Pastor Música: R.Pastor, M.Aranda [4:10]

“Si et perds desfés el camí
la caixa fosca brilla amb la nit.
Si caus, torna a aixecar-te
Respira i mulla’t bé la cara.
No cal que em diguis res, no
Que la vida comença on tot s’acaba...”

QUAN EL BOIG TINGUI MESTRE
Gent dormida, gent discreta,
Gent que parla, gent de sempre.
Mil poemes, mil promeses,
Lletres i lletres per la xemeneia.
I quan el boig tingui mestre
Em vendré la bogeria.
(2)
El meu somni, la seva estrella,
Cada història té un lloc sempre.
Sempre el sempre al darrera,
Tot té un preu, de nit la guerra.
Un dubte que es va fent gran,
Sóc aquell que no coneixes, no!
I quan el boig tingui mestre
Em vendré la bogeria.
(2)
Sense entendre el que m’ofega,
Tot s’acaba i tot m’apreta.
Enredat en el teu sexe,
No sabràs mai què és per sempre.
Sempre el sempre al darrera,
Boig per ser lluny dels dilemes.
Suportant records de vells clams,
No sabràs mai què és per sempre, no!
I quan el boig tingui mestre
Em vendré la bogeria.
(4)
La bogeria.

Lletra: R.Pastor, X.Bardina Música: R.Pastor [3:24]

CEL VERMELL
Al cel vermell també hi ha muntanyes
Farem l’amor sense carnet
Ens posarem abrics de pana
Ens deixarem llargs els cabells
Ningú ens podrà mirar
Ens donarem la mà
Quan el cel canviarà
La sang voldrà plorar
Viurem sempre a sota dels arbres
Farem del rock un sentiment
Ens en riurem de totes les parles
Estimarem a tots els ocells
Cel vermell lluny del temps
Cel vermell fora les lleis
Al cel vermell també hi ha sol verge
I despullats ballem el blues
Posem el whisky a la tauleta
Fuig del silenci i tanquem els ulls
Ningú ens podrà mirar
Ens donarem la mà
Quan el cel canviarà
La sang voldrà plorar
I serem els reis de la nit
I el vent s’endurà els cabells
I ens posarem abrics de pana
I cantarem mirant el cel
Pujarem al sostre del món
Serà ignorant la sort
Tranquil·lament a l’horitzó
Esperarem la mort del
Cel vermell lluny del temps
Cel vermell fora les lleis
Cel vermell lluny del temps
Cel vermell cel vermell

Lletra: R.Pastor Música: A.Ibáñez, R.Pastor, M.Aranda [3:09]

ENTRE ELS LLENÇOLS
He oblidat cridar les coses pel seu nom,
Fugía mentre el sol s’amagava i sortia.
La lluna em mirava i tu marxaves,
Vas dur-te el somni entre les cames.
Dies de nostalgia embrutant paraules,
Donant cada passa esborrant imatges.
Dies de nostàlgia ensorrant paraules,
Donant cada passa trepitjant imatges.
Sol, dormo sol
I em confonc entre els llençols,
Entre els llençols.
He oblidat que els dies s’alcen al meu pas,
Retorno als meus encants solitaris de màgia.
La nit m’emborratxa de flors salvatges,
Demà la llum serà adorable.
Dies de nostàlgia embrutant paraules,
Donant cada passa esborrant imatges.
Dies de nostàlgia esborrant paraules.
Donant cada passa esborrant imatges.
Sol, dormo sol
I em confonc entre els llençols.
Sol, dormo sol
I em confonc entre els llençols,
Entre els llençols,
Entre els llençols.

Lletra: R.Pastor Música: R.Pastor, M.Aranda, F.Ortiz [3:47]

FET DELS COLORS DE LA LLUM
Sóc el brut del carrer de la saviesa, fred com el cor que no sent res per la vida.
Duc la cara un bassal de purpurina, sóc espontani com l’amor que no t’avisa.
Fet dels colors de la primavera ja no tinc res més a perdre.
Fet dels colors de la llum, damunt d’aquest núvol de fum, la meva llum.
Sóc el brut que fa barata la poesia, dolç com el punt dels amants que + s’estimen.
Miralls de fusta, parets de vidre, sóc al jardí de les espurnes més prhobides.
Fet dels colors de la primavera ja no tinc res més a perdre.
Fet dels colors de la llum, és el meu temps, és el meu ritme, la meva llum.
Fet dels colors...
Fet dels colors...
Una mica més de llum.
La meva llum.
Una mica més de llum.
De llum.

Lletra i Música: Rubén Pastor [4:25]

Aquest CD-Maqueta s’ha enregistrat i mesclat a CONTROL ROOM (Barcelona)
Al desembre i Gener del 00/01. Tècnic de so > Eduardo “reverb” Cabral
Produït per LA CAIXA FOSCA > telf 610 256 820 e-mail: lacaixafosca@hotmail.com
Producció executiva > Pedro Jiménez Edició > MAIDINS S.L.
Disseny, concepte i fotografia > Maria Baldrich > www.mariabaldrich.com

< LA CAIXA FOSCA >
Ferran Ortiz “Nyanyo” > bateria i percussions.
Miquel Aranda > guitarra elèctrica i veus.
Alfons Ibàñez “Sito” > baix i veus.
Rubén Pastor > veu, guitarra elèctrica i acústica.

< Agraïments >
Gràcies a tots els qui heu format part d’aquest viatge i ens heu recolzat al llarg dels anys. Al Xame, per haver parit aquest món intocable de melodies. Al Pedro, per la seva empenta i confiança en nosaltres. A l’Edu Carmona, per pujar-se al tren i a totes les amistats i companyies, la llum dels dies.

Nyanyo > A la meva familia (a ti también iaia aunque no estés aquí). Al Rupe, Dani, Risi, Jordi, Marc, Meny i les nenes de la LLUNA. A l’Uri i la Vane, als “chiquillos” i “chiquillas” i l’Oke, el nºu.
Sito > A la meva família i en especial a tu “Ninyete”, ja ho saps... A l’Anna i la Mercè. A l’Albert, la Laura i als Barrachina. Al Víctor, a l’Òscar, al Lluís i la Eli, al Ricard i la Rossana, al Sergi i la gent del C.C.R.
Rubén > Al meu pare, que sempre em mira. A la meva mare, al Xavi i al Rampell. A la Maria, el meu tresor. Al Txema, a “Celo”, al Nach i a tots amb els qui comparteixo la llum.
Miquel > Als meus companys de grup, a la meva família i als meus amics.

Llum > inspiració de l’enteniment
per la qual comprenem alguna cosa.