1> Quan El Boig Tingui Mestre
            2> 100.000 Nits
            3> Junts#
            4> Màgia
            5> Desordre
            6> Des Del Cul Del Món
            7> Barcelona
            8> Fum...
            9> Cel Vermell
            10> Mala Estrella
            11> Serà El Camí
            12> Sort

QUAN EL BOIG TINGUI MESTRE       

Gent dormida, gent discreta,
Gent que parla, gent de sempre.
Mil poemes, mil promeses,
Lletres i lletres per la xemeneia.
I quan el boig tingui mestre
Em vendré la bogeria.
(2)
El meu somni, la seva estrella,
Cada història té un lloc sempre.
Sempre el sempre al darrera,
Tot té un preu, de nit la guerra.
Un dubte que es va fent gran,
Sóc aquell que no coneixes, no!
I quan el boig tingui mestre
Em vendré la bogeria.
(2)
Sense entendre el que m’ofega,
Tot s’acaba i tot m’apreta.
Enredat en el teu sexe,
No sabràs mai què és per sempre.
Sempre el sempre al darrera,
Boig per ser lluny dels dilemes.
Suportant records de vells clams,
No sabràs mai què és per sempre, no!
I quan el boig tingui mestre
Em vendré la bogeria.
(4)
La bogeria.

Lletra: R.Pastor, X.Bardina     Música: R.Pastor     [3:24]

100.000 Nits      
Un vaixell d’imatges ha creuat el mar del meu cap i he trobat la teva cara aquí surant a la vora d’aquest marge, al costat d’aquest viratge. No vas acabar el viatge. 100.000 nits compartint encants, i ara sol, batallant descalç, vull amagar-me, vull agafar-me fort, vull retrobar el meu nord. Vaig travessant el temps i m’allunyo lentament. Vaig travessant el temps i no et veig. Vull viatjar darrera l’horitzó, enfonsar-me i tastar el gust del fons, despullar-me enmig del camí que no s’acaba mai, que no s’acaba mai. I plorar-te sempre amb il·lusió i portar-te amb mi arreu del món, despullar-te enmig del camí que no s’acaba mai, que no s’acaba mai. Vaig travessant el temps i m’allunyo lentament. Vaig trav essant el temps i no et veig.   

Lletra: R.Pastor      Música: R.Pastor, M.Aranda, A.Ibáñez, F.Ortiz       [3:43]

JUNTS#    
Digues on podrè trobar-te quan la llum vingui a buscar-me.
Ets el foc que crema en l'aire, la claror que vé a abraçar-me.
La calma, el nostre cel. ...som ocells tan innocents... un punt de l'univers, un somni diferent.
Junts. Estarem junts.
Digues on podré estimar-te quan la nit encercli els àngels.
Descobrim els nostres marges recollits entre les fades.
La calma, el nostre cel. ...som ocells tan innocents... un punt de l'univers, un somni diferent.
Junts. Estarem junts.

Lletra:R.Pastor   Música:E.Carmona, I.Centelles, F.Ortiz    4.18

MÀGIA
Congelant el temps per un moment,
He pintat la teva cara
Sobre el pols blanc d’aquesta taula.

Junts hem donat tantes passes,

Que el fil se’m trenca
Si provo de girar-me.
Màgia.
Els records se m’arraconen al fons del calaix.

Triomfant i fracassant hem somiat i hem despertat.

Hem creat esquerdes i les hem atravessat amb força.
Màgia.
Màgia al cor.
Màgia a la sang.

Màgia als ulls
I als temps passats.

(2)
Congelant el temps...
Màgia al cor.
Màgia a la sang.

Màgia als ulls
I als temps passats.

(4)
Congelant el temps...
Màgia. 

Lletra: R.Pastor     Música: R.Pastor, M.Aranda     [4:10]

DESORDRE                                                     BARCELONA
Cada minut que passa                                      Pels carrers de la Comtal sempre he bordat, 
ho trobo més estrany.                                      sóc un gos enamorat dels seus encants.
Avui la llum em duu al desordre.                      Amb els anys, he travessat el seu espai,
Cada segon que marxa                                    els racons més amagats amunt i avall.
s'emporta l'equipatge,                                      Barcelona és sàvia i dolça
esperaré el perfum                                           i la lluna és fidel al sostre cada nit,
de les teves paraules.                                      sempre cada nit.
No, no és el millor.                                           Barcelona sona jove.
No, pendent del món.                                       Barcelona m'emociona.
I els dies també em passen                              Tan petit com un estel perdut i trist 
corrent amunt i avall.                                        m'he trobat enmig dels teus braços humits
Ciutat color gris, mata-somnis.                          Em reculls quan decideixo tancar els ulls,
Però amb tu res no m'importa,                          duus la calma quan s'acaben els motius.
ets el camí que em torna,                                 Barcelona és sàvia i dolça
esperaré el perfum                                           i la lluna és fidel al sostre cada nit,
de les teves paraules.                                      sempre cada nit.
No, no és el millor.                                           Barcelona sona jove.
No, pendent del món.                                       Barcelona m'emociona.
M'espanta, m'espanta el món.                           I te'n rius de la gent que no plora
M'espanta.                                                       tu que observes la vida a les fosques.
Tan difícil com tornar a volar                              La riquesa s'amaga en les ombres,
és fugir de tot imaginant.                                   en els cors que s'ofeguen buits.
No, no és el millor.                                           Barcelona sona jove. Barcelona m'emociona.
No, pendent del món.                                       Barcelona sona jove. Barcelona es descontrola.

Lletra:R.Pastor   Música:R.Pastor, E.Carmona, A.Ibáñez   3.45        Lletra i Música:R.Pastor    3.48

DES DEL CUL DEL MÓN
Recorro cada instant de flash en flash
-m’envolta el fum de l’herba d’aquest temps-,
i cada moment que esbossa el meu cervell
és com un llum antic que brilla en el present.
A estones, poeta de les coses.
De nit, polsim rere polsim.
Les tardes mortes i inacabades
I el sol que surt de nou cada matí.
Des del cul del món sóc un més com tots,
Mai he pogut foradar res de nou.

He atravessat miralls però mai m’he vist prou

I la sort no s’ha mogut mai pel meu cantó.
I a estones, poeta de les coses.
De nit, polsim rere polsim.
Les tardes mortes i inacabades
I el sol que surt de nou cada matí.
Potser encara sóc dret
Perquè no sé estar-me quiet.

M’ha mossegat l’amor,
També m’he sentit sol,
He fet amics de mèrit i massa cançons.

A estones, poeta de les coses.
De nit, polsim rere polsim.
Les tardes mortes i inacabades
I el sol que surt de nou....
I a estones ......i el sol...........uo uuooo.......

Lletra: R.Pastor     Música: R.Pastor, A.Ibáñez     [2:48]

FUM...
Estàs cansada de fer sempre el mateix,
somiaves que això era etern.
Esperaves una mica més,
no regalen felicitat amb diners.
Despertaràs potser per no fer res?
seràn milers d'intents perdent el temps.
Caus i t'alces sempre amb el cul inquiet,
decideixes pel camí més estret.
Se t'acaben els teus encants de serp
torna a l'arbre i observa el món despert.
Descobriràs potser el teu cor encès?
seràn milers d'intents perdent el temps.
Fum...
Només fum...
Despertaràs potser per no fer res?
seràn milers d'intents perdent el temps.
Descobriràs potser el teu cor encès?
seràn milers d'intents perdent el temps.
Fum...
Només fum...

Lletra:R.Pastor  Música:R.Pastor, E.Carmona  3.20

CEL VERMELL   
Al cel vermell també hi ha muntanyes
Farem l’amor sense carnet

Ens posarem abrics de pana
Ens deixarem llargs els cabells

Ningú ens podrà mirar
Ens donarem la mà
Quan el cel canviarà
La sang voldrà plorar
Viurem sempre a sota dels arbres
Farem del rock un sentiment
Ens en riurem de totes les parles
Estimarem a tots els ocells

Cel vermell lluny del temps
Cel vermell fora les lleis
Al cel vermell també hi ha sol verge
I despullats ballem el blues

Posem el whisky a la tauleta
Fuig del silenci i tanquem els ulls
Ningú ens podrà mirar
Ens donarem la mà
Quan el cel canviarà
La sang voldrà plorar
I serem els reis de la nit
I el vent s’endurà els cabells
I ens posarem abrics de pana
I cantarem mirant el cel
Pujarem al sostre del món
Serà ignorant la sort
Tranquil·lament a l’horitzó
Esperarem la mort del
Cel vermell lluny del temps
Cel vermell fora les lleis
Cel vermell lluny del temps
Cel vermell cel vermell 

Lletra: R.Pastor     Música: A.Ibáñez, R.Pastor, M.Aranda     [3:09]

MALA ESTRELLA   
Res no es mou mai al mateix ritme,
O et poderós sí, o et debilites.
Hores mortes, cares tristes,
Vells propòsits, ments autistes,

I un escut al cor no et protegeix de tot.
Si veus problemes, mai tel’s carregues.
I el dilema és l’existència,
Tot pot sorprendre.
Agafa’t nena, agafa’t, agafa’t!

Mala estrella, torna enrera.
Mala estrella, torna on erets abans.
Mala estrella, mala estrella,
Quan tornaràs a brillar?
Si al voltar indecís no hi ha un moment precís,
Tendència a perdre, no tens paciència.
Si caiguessis t’hauries d’aixecar.
No, no t’ensorris.
I el dilema és l’existència,
Tot pot sorprendre.
Agafa’t nena, agafa’t, agafa’t!

Mala estrella, torna enrera.
Mala estrella, torna on erets abans.
Mala estrella, torna enrera.
Mala estrella, torna on erets abans.
Mala estrella, mala estrella,
Quan tornaràs a brillar?

Lletra: R.Pastor     Música: M.Aranda, R.Pastor, A.Ibáñez, F.Ortiz     [3:15]

SERÀ EL CAMÍ                                                                       SORT
Volen els somnis perduts pel món                                          Cada cop que el món se't desfà i es fon,
-el globus gira al voltant del sol-                                              pels carrers, el sol es refreda i dorm.
i cada dia et trobo al meu cantó                                               Perseguint tresors,
buscant els somnis que duus al cor.                                        Travessant segons,
Serà la llum que et calma,                                                       cada cop que els ulls perdin l'horitzó... sort.
serà que el temps et cansa,                                                    El camí es fa tou i el rellotge es mou,
serà la gent que et parla,                                                        cada passa sempre pot ser un record.
serà el camí...                                                                        Escollint passions,
Serà el camí que has escollit.                                                 empassant raons,
Serà la nit, que et fa el neguit.                                                 cada cop que els ulls perdin l'horitzó...
Sona el despertador de l'univers                                            Sort, has de tenir sort. Sort.
i tot es posa en moviment                                                      Un cercle de pols,
ben amagats de les trampes                                                  balls de lluna al voltant del foc,
naixem un dia més.                                                                moviments de goig.
Serà la llum que ens calma,                                                    Descobrint l'amor, el sentit de tot,
serà que el temps ens cansa,                                                 cada cop que els ulls perdin l'horitzó...
serà la gent que ens parla,                                                      Sort, has de tenir sort. Sort.
serà el camí...                           
Serà el camí que hem escollit.                                                Lletra:R.Pastor   Música:E.Carmona, S.Ibáñez, I.Centelles   5.21
Serà la nit, que ens fa el neguit.
Serà el camí. Serà la nit.
Serà el camí. Serà el neguit.

Lletra:R.Pastor  Música:E.Carmona, S.Ibáñez   4.27

Agraïments:
Al Pedro, la Maria, al Miquel, al Ricky, al Lluís Gendrau, a la penya
del búnker, al Nyanyo Castaño, al Joan Cayueta, a la Nuri per posar
el seu granet de sorra, Synmarc, Landola, Discmedi, a tothom que
ens ha recolzat amb "Fet dels colors de la llum" i a tots els mitjans
radiofònics que ens han donat corda. Gràcies.

Sito: A la meva família i als Barrachina, sobretot al meu "Nyete".
Anna i Mercè, Ricard, Rossana, Albert, Laura, Josep, Maria, Òscar,
Víctor, Mònica i a tota la gent que ens aprecia. El "Nou Fons", "Ca
la Maria" i el "Max". Al Martí, al Xame i al Txema, al cel.
Nyanyo: A la meva família que sempre m'ha recolzat amb la música.
Al Codinas, al Joan i a tots els meus amics pel suport i l'empenta.
Edu: A tothom que m'ha donat suport i m'ha suportat, gràcies.
I a tu que ens escoltes.
Ignasi: Quan fas un viatge sempre descobreixes dos móns nous:
un a l'anar i l'altre quan hi tornes. Vull donar les gràcies a aquells
que m'han fet de guia durant aquest temps, des que he tornat.
També al meu neguit, al meu fracàs i a la meva inspiració, sense
ella no seria com sóc ara. Un record a aquells que m'han ajudat
a entendre la música: Berni, Toni, als del bonsoms, Fake, KO i els
companys de La Caixa Fosca.
Rubén: Al meu pare, al Txema i al Ninyin, que no hi són i sempre
m'han fet vibrar. A la family per fer-me costat. A la Maria, el meu
tresor. A la meva gent de sempre, la que estimo, la meva llum.
També al Rampell, al Rivaldo, la Lolita i l'Anibal, la fauna.

Rubén Pastor: veu i guitarra
Edu Carmona: guitarra i veus
Sito Ibáñez: baix i veus
Ignasi Centelles: electrònica
Ferran Ortiz, Nyanyo: bateria i percussió
LA CAIXA FOSCA

*Enregistrat, mesclat i masteritzat als estudis Kay de Manresa a l'abril del 2002.
*Tècnic de so: J.A. Castaño, Nyanyo  Tècnic assistent: Ignasi Casanoves  Produït per La Caixa Fosca i J.A. Castaño.
*Editat, produït i distribuït per Discmedi S.A. © i ® >> Disseny i concepte: Estudi Maria Baldrich  Fotografa: Maria Baldrich ©

*www.lacaixafosca.com    lacaixafosca@lacaixafosca.com