LA CAIXA FOSCA A LA MIRONA
Salt(Girona) 10 d’Abril del 2003. Y en la barra del bar me voy a suicidar...

Per fi! La Caixa Fosca ve a la ja casi més que coneguda Mirona(o sobra el casi??). El dia és el 10 d’Abril,
i com no, no s’hi pot faltar.

Com sempre comença ja el jaleo i tot això pel xat, per veure qui hi va, en principi sr.Dami, Irene i jo... i a
última hora la Irene es raja pq, com per variar ha d’estudiar(pubrisona... k duro es esto destudiar pa los que
lo tienen que aguantar k yo no!!-fa rabia? Nooooo)... rajar a última hora a què em sona? No si dp diuen de mi
éz keee(llegir crònica del concert de Castelló d’Empúries).

Total, que acabem anant al concert el sr.Dami i jo que encara no ens coneixem personalment. Com que no
podia ser de cap altra manera pues quedem a les 10 i algu al Mc Donald’s (clar pq el sr el pugui veure bé...
jajaja ;) i pq tingui temps de veure un partit.... no recordo quins equips jugaven però ell estava amb què volia
veure’l i au va, pues quedarem tardet!).

En fi que quedem que a quarts d’11-les 11 al Mc, i que quan arribi em farà una perduda.  Després d’esperar
(i tot i que tenia festa, vaig acabar ajudant a cuina al Mc... no si ez ke!) finalment em va fer la perduda i allà me’l
trobo esperant-me al parking, al costat d’un cotxe que no és el “coche fantástico” d’en Pemi(en Fortuny no!
El nostre Pemi del xat, el pemiet-peixicu! XD) però que podria haver-ho estat-podria ser-ho.

I apali, cap a La Mirona falta gent! Com no, no podiem escoltar res més que no fos SAU, i després, tornant,
escoltant Entregirats que tampoc podien faltar al cotxe d’en Dami.

Arribem a La Mirona, on som rebuts molt efusivament per uns gossos que estaven tancats a una de les naus
del costat... Però que bordes i estúpids els gossos aquests!(jo tirar alguna pedra? Naaaaaaaaah... no haguessin
bordat tant!). A comprar l’entrada, que la taquilla ja estava oberta, i cap a dins falta gent.

Un cop allà ens trobem amb què tota al gent, la majoria estudiants ja que el concert era per la farra universitària,
estaven a les barraques que hi havia a la zona barra-bar... unes cent o dues-centes persones potser(de tots els
concerts que he anat a La Mirona... un on menys gent hi havia!).

També veiem per allà cares connegudes, en Pemi Fortuny que aquell dia fa de DJ tb I en Guillem de Van De Kul…
I més gent, en Frank que en Dami I la Irene van conèixer al concert de Castelló d’Empúries i es queda amb nosaltres
foooooorça estona, durant la qual no falten mirades entre en Dami i jo de rollo “ejeeem... aaaaarg...” en fi, el preu que
hem de pagar per la fama que porta ser 1 webmaster i 1 col·laborador de la web (alternativa que diuen ells) de LCF...
(xDDDDDDDDDD).

Les onze van tocant... i quarts de 12, i les 12... i el concert que no comença... ehhh! “Unatàn LCF? Volem LCF, ra, ra, ra!
 Volem concert!” Per fi després d’esperar una estoneta comença. La sala s’ha anat omplenant, cap a 300 persones,
però segueix sent com abans, tothom a la barra del bar... (i en la barra del bar me voy a suicidar!).

A davant estem potser unes 20 persones(i no a 1era fila, un o 2 metres lluny de l’escenari més o menys...) i ni això,
més aviat entre 10 – 15 persones... de tant en tant algú, fent el burro, s’apropa a l’escenari ballant... Cosa que no fa
gaire gent pq ja hi ha l’incansable Frank que durant tot el concert està a 1era fila ballant sense parar, 1 punt!

El concert comença amb cançons com Cel Vermell, Des Del Cul Del Món, Junts, 100.000 Nits, una de les cançons
més noves “Nana”, Fum, la versió del “Llum, Foc, Destrucció!”.

Durant el concert no puc evitar sentir com uns nois que estaven a prop nostre deien que semblaven molt molt Sopa
De Cabra... en fi no sé si era en sentit bo o dolent esperem que bo!.
I segueix el concert amb cançons com Desordre, una altra novetat: Dins El Mirall, la ja conneguda En La Barra Del Bar
que aconsegueix(al igual que Llum, foc...) crear ambient i fer que la gent s’animi una mica més... i acaba amb la “sopera”
(o no?) Quan El Boig Tingui Mestre, Mala Estrella i una cançó del 1er disc: Serà El Camí.

Després del concert, casi a l’instant, en Sito, Ignasi i Edu salten de l’escenari i es queden a les valles parlant una estona
amb nosaltres... 1eres paraules d’en Sito: Avui la bronca li toca a la Irene!!(llegir crònica del concert de Castelló d’Empúries
per enterar-se de què va el rollo bronques ;) ). Paraules de l’Ignasi: avui et trobes bé? En fins... que aquests nois són uns
encants! I el públic tb, incloent-hi els nois(pq dp em diguin que em poso d’un bandòl o d’un altre.... jo no estic de cap bàndol
ehhh!! – baralles al fòrum? Naaaaahh ;) ).

S'ha de recordar, com no!!!! Els xous que van muntar Los Inhumanos... juasjuajauajua!!! com només dir que tenen una cançó
que diu "qué difícil es hacer el amor... "... que van tots disfressats de monjos.. xDDDDDD... espectacle? nahhhhh!!! Un grup
"aspactaculár!" (però res en comparació amb LCF ehh!). En fi que en Dami i jo ens fem uns quants tips de riure que ja és bo!

Tornant no cal dir – ja ho he dit abans però bé, mai queda de més tornar a recordar les coses! – que vam escoltar Entregirats,
i que no van faltar comentaris d’en Dami tipu “en aquesta cançó s’assemblen a Sau”... o “el cantant a tu et deu caure bé pq
li agrada Sau”... En fi jeje, Un altre bon concert per recordar, i com diu la cançó... sooooort has de tenir sort! 

Una caixafosquera.        |Julieta|-Leita (Laura)

-Figueres, 20 de Maig del 2003.