27-3-2003 Sala
Apolo (Bcn)) La Caixa Fosca amb convidats, 23:00 h
La Caixa Fosca tocava a l’Apolo i això no ens ho podíem perdre, així
que tot i ser un dijous i haver de fer uns “xanxuius” pertinents per poder
anar-hi (que no van ser pocs...) hi vam anar. Un cop a la ciutat comtal i d’haver-nos
perdut, sols una mica..., (aiaiai aquesta gent de l’Empordà...) a ¾ de dotze
ja estàvem a l’Apolo. La veritat és que el concert va començar una hora
tard, tot i que quan vam arribar ja havien tocat la primera cançó! (cal dir
que no vam ser els últims a entrar, eh....!) La gent que omplia l’Apolo era
molt familiar: seguidors, amics... i no era estrany veure el públic cantar les
cançons del grup.
Un
cop començat el concert i d’haver tocat 3 cançons (Cel Vermell, la coneguda
“Des del cul del món” i la U2niana “Junts”) va pujar el primer convidat:
Joan Reig (bateria d’Els Pets i Mesclat) amb la cançó “100.000 nits”. I
després ens van delaitar amb una cançó inèdita i a la vegada preciosa: nana.
“Congelant el temps, per un moment, he pintat la teva cara sobre el
pols blanc d’aquesta taula....” Sí, van continuar amb la màgica “Màgia”
i de l’escenari va baixar una pantalla on es podia llegir la lletra de la cançó
(el Rubén va cantar assentat aquesta cançó). La veritat és que se’ls veia
disfrutar a tots, i a el públic també. A l’escenari va pujar-hi un amic de
la banda a tocar els tambors.
El següent convidat va ser Agustí Busom “Abús”, que va cantar “Fum”. Segons el meu parer semblava una cançó feta a mida per ell. Mentre s’anava realitzant el concert, per allà voltaven les càmeres del programa del 33 “No n’hi ha prou” amb el seu presentador, l’Uri (cantant dels Marujita Manson, ex - Uri Gheller y los cucharas). Van rescatar de la maqueta la cançó “Entre els llençols” amb molta més canya. Canya és el que estaven donant les guitarres de l’Edu i el Rubén, sense oblidar-nos de l’Ignasi fent sonar cada nota dels teclats, el Charlie “picant els bombus” i en Sito controlant el baix.
Després
de fer “l’homenatge” a les nits de Barcelona amb la cançó que duu el nom
de la ciutat, va arribar l’hora de tocar “Desordre” i conseqüentment va
pujar a cantar-la la Laia Vaqué dels Glissando*. Una veu que també encaixava
bastant amb la cançó que havia triat (tot i que el micro de la Laia va tenir
uns problemes tècnics i se sentia la veu més fluixa). Després van venir dos
regalets seguits, la primera va ser la nova cançó “Dins del mirall” i la
segona nova... “En la barra del bar” (amb castellà) ”...me
voy a suicidar en la barra del bar...” molt rockandrollera per cert.
I va arribar un dels moments més esperats per molts, La Caixa Fosca & Lax’n’Busto. La cançó escollida fou “Quan el boig tingui mestre” (1r single i videoclip). Pemi Rovirosa es va dedicar a tocar la guitarra i el Pemi Fortuny a cantar algunes estrofes. Van tocar una cançó que pel meu gust ÉS PRECIOSA! (té un no-sé-què! jaja) que és ni més ni menys que “Sort”. Però l’èxtasis va arribar amb la versió que ha fet el grup per el disc 3xl.manga: “Llum, foc, destrucció...” de Bola de Drac. (goku al poder!) Després, va ser el torn per la cançó “Mala Estrella” que va ser la última que van tocar.
Es
va acabar el concert i van surtir “elscaixafosques” i els convidats a
saludar. Els de la sala Apolo varen ser molt bordes i quasi treuen el públic a
patades. Al repertori vam veure que LCF no havien tocat “Cauen les Flors” (cançó
inèdita) i “Serà el Camí” amb sorpresa inclosa. Més tard ens hem enterat
que els de l’Apolo van ser els que no van deixar tocar les dues últimes cançons.
Però el fet és que LCF ens va regalar un bon concert amb molt bon rollo i
molta qualitat musical. I és que aquella nit a l’Apolo hi va haver “Màgia”...
Ens veiem ben aviat i.... Sort.
Irene.