ENTREVISTA A RUBÉN PASTOR A CATALUNYA CULTURA (RITMES.NET)

25-2-2003 (22:00 h)

-Lluís Gendrau (L.G): [parlant del nou disc de Gerard Quintana i Sopa] Suposo que la historia de Sopa també és la vostra, no?
-Rubén Pastor (R.P): Si, home és una influència més, i per qui no és una influència Sopa de Cabra, no? No ens amaguem, vull dir, cap problema.
-L.G: Anem a LCF, dijous, demà passat dijous, en directe a Barcelona, La Caixa Fosca es presenta  amb un bon grapat de convidats.

[sona la cançó Barcelona]
-L.G: Aquesta banda que sonava fa un moment i que continuarà sonant encara, són La Caixa Fosca. I..... amb bona companyía, és el nom d’aquest concert que presenten aquest dijous a partir de les deu de la nit a la sala Apolo de Barcelona. I que a més a més, l’explicació d’això amb bona companyía és perquè aquesta vegada no presenteu el disc en solitari sinó que ho feu amb una llista de convidats de luxe. Que són, Rubén....
-R.P: Pemi Fortuny, Pemi Rovirosa...Lax’n’Busto, Joan Reig d’Els Pets, Laia Vaqué dels Glissando* i Agustí Busom...Abús.

-L.G: I el per què, suposo que ho heu explicat molts cops aquests últims dies que esteu de promoció... però a què respon aquests convidats? L’interés musical? El fet d’integrar-vos dintre l’escena musical del país... sou una banda nova presenta el primer disc. D’aquí entre els convidats també n’hi ha alguns... Glissando* ja en tenen dos, mh... Agustí Busom també es presenta amb Abús,  un primer disc, però Lax’n’busto i Els Pets tenen molta historia. Us sentiu identificats amb aquestes bandes? La seva trajectòria?

-R.P: Si en part si, en principi. A veure, tots els ingredients hi són presents. Vull dir, ens beneficia en quan a promoció. També valorem molt el fet de tocar les teves cançons amb directe amb gent consolidada. Viure aquesta experiència... de fet ho vem plantejar com una festa.. i bueno, divagant en el tema pues, vem pensar que portar col·laboradors en aquest concert seria un extra acollonant, no.

-L.G: Una banda com La Caixa Fosca, que presentarà les cançons d’aquest primer àlbum, un disc homònim. Però a més a més també crec que hi haurà alguna cançó nova...una estrena...

-R.P: Si, si... hi ha tres estrenes.

-L.G: Explica, explica.

-R.P: Bueno tres temes nous, que tenim moltes ganes de tocar no... perquè són molt diferents a lo que La Caixa Fosca us té acostumats a l’actualitat. I bueno, hi ha programacions, potser un altre concepte musical, potser ens apropem més a estils com Radiohead. Una mica amb aquesta vessant no.. Després també tocarem el tema de Bola de Drac: Llum, foc, destrucció...

-L.G: Si perquè aquest el vau enregistrar al tema 3xl. ....

-R.P: Manga.

-L.G: Manga, exacte. Aquest recopilatori de sèries de músiques de dibuixos animats. Vosaltres fèieu el...

-R.P: Bola de Drac.

-L.G: Bola de drac zeta.

-R.P: si.

-L.G: I què més... què més hi haurà?

-R.P: Bueno recuperem un tema de “Fet dels colors de la llum”, la maqueta. Un tema bastant canviat, per cert. I tots els temes del disc.

-L.G: Perquè La Caixa Fosca pràcticament  és una banda que ha anat creixent també com aquest programa. Vau venir aquí a presentar la maqueta, “Fet dels colors de la llum” i llavors ja ens apuntàveu que tenieu ganes d’entrar a grabar, de que estàveu molt il·lusionats de començar a tocar i presentar un primer disc ja ben el·laborat, no en forma de maqueta. I finalment el disc ja està al mercat. Aquest disc ha tingut temps, gairebé ha passat un any des de que ha sortit.

-R.P: El juny.

-L.G: Potser no tant, una mica més de mig any i ara toca la posada de llarg d’aquest disc. I a més a més, pel que veig tot una llista de concerts confirmats. Que us portarà el 14 de març a la Vaqueria, el 21 de març al Centre Cívic la Farinera del Clot...al cicle Catacloc. El dissabte 5 d’abril a Vilafranca del Penedès. El 10 d’abril a la Mirona de Salt, l’11 d’abril la sala River Cafè de Lleida. El 7 de juliol a l’Slàvia de les Borges Blanques. Deu nidó, no?

-R.P: si...sisi.

-L.G: Vol dir que ja comenceu a girar arreu del país. És una cosa que tu deies: “és que les bandes de Barcelona a vegades ens costa surtir força perquè la gent de fora té més possibilitats de tocar....”. Aquesta vegada comenceu a tenir una bona gira arreu del país, no? I això s’anirà ampliant, suposo, aquests pròxims dies.

-R.P: I tant. Bueno i a part, des de que va surtir el nostre disc no teníem mànager i això... des de fa dos o tres mesos ja estem treballant amb una agència de management i això es comença a notar, no. Vull dir que...

-L.G: Important.

-R.P: Importantíssim.

-L.G: I el disc, com ha anat? Això sempre és dur, això de les dades. Ja sé que són coses de la companyía discogràfica, però... n’esteu contents de la resposta que està tenint la gent de les vendes del disc? Us van arribant notícies de gent que es compra el disc i n’està contenta?

-R.P: A nivell de fans, òstia estem notant que cada cop tenim més, no. I tota aquesta campanya que s’ha reactivat en funció d’aquest concert de l’Apolo, pues està... rebem e-mails de punta pala. I gent que vol rebre notícies nostres... ho estem notant, ho estem notant... tot i que ja fa 7 mesos que va surtir el disc. Jo crec que a partir d’ara anirem creixent més i esperem posicionar-nos en un lloc.

-L.G: Dijous que ve, demà passat, a Barcelona a la sala Apolo, la gent de La Caixa Fosca amb Pemi Fortuny i Pemi Rovirosa dels Lax’n’busto, Joan Reig d’Els Pets, Agustí Busom d’Abús, la Laia dels Glissando*. Si voleu anar-hi us convidem des d’aquí el ritmes.net, 933069204 o bé enviar-nos un correu electrònic a
radio@ritmes.net. Tan senzill com això i podreu sentir aquests duets... Ja sabeu qui farà (suposo que si a hores d’ara) qui farà quina cançó.
-R.P: Si, home...

-L.G: Pemi Fortuny quina farà?

-R.P: Doncs els hem convidat a que facin el single: Quan el boig tingui mestre. El primer single que vam treure.

-L.G: El Joan Reig?
-R.P: 100.000 nits.

-L.G: L’Agustí Busom?

-R.P: Fum.
-L.G: I la Laia?
-R.P: Desordre.

-L.G: I això com,  la tria com s’ha fet?

-R.P: Bueno els hi vam deixar escollir una mica.

-L.G: Els hi vau passar el disc... i aquella cançó que se sentien més identificats.

-R.P: Més identificats, si.

-L.G: I us ha sorprès la tria? Tu quan li vas passar per exemple, al Joan Reig, t’imaginaves que triaria 100.000 nits?

-R.P: No.. nono no, de fet no m’ho vaig plantejar. El tio va dir “mira saps què, aquesta m’agrada més, perquè se surt del cànon del pop-rock, no, se surt de la línea estàndard del pop-rock i prefereixo fer aquesta” Pues vinga, acollonant no, de conya.

-L.G: 100.000 nits, una bona cançó de La Caixa Fosca.

[Sona la cançó 100.000 nits]

-L.G: La Caixa Fosca que seran aquest dijous en bona companyía, que seran amb un bon seguit de convidats. I avui tenim aquí al seu vocalista... i més coses, perquè abans explicava que és el responsable del disseny del disc, no?
R.P: Bueno, co-responsable.
-L.G: Perquè el Rubén Pastor a part de ser el cantant de La Caixa Fosca, és també dissenyor, dissenyador gràfic.

-R.P.: Bueno, dissenyador no... no ens enganyem.

-L.G: Bueno, t’hi dediques, o alguna cosa hi remenes en això del disseny.

-R.P: Bueno alguna cosa hi fai, però bueno.

-L.G: Ara no quedarem malament.

-R.P: Tenim la Maria que és la que dissenya i ho fa molt bé.

-L.G: I a més el disc de La Caixa Fosca té una cosa curiosa. Jo recordo quan es van portar el disc aquest disc, -ja riu el Rubén-, la tapa del disc... el llibret del disc més ben dit,  està posat d’una forma curiosa. No com tots els discos que tenen doncs la grapa, al costat. Sinó que a la part de dalt.

-R.P: Exacte.

-L.G: O sigui  això ho vau estar rumiant una bona estona.

-R.P: O sigui, diem que el llibret s’obre en vertical, en comptes d’horitzontal.

-L.G: Volíeu buscar algun joc diferent?

-R.P: Si, si canviar una mica. No bé...anava a dir..

-L.G: Digues, digues home, ara ho pots dir o digau ara o calla per sempre.

-R.P: No que per defecte, la fàbrica de discos posa la grapa al lloc, no? Llavors quan van arribar els discos fabricats van arribar tots del revés.

-L.G: Els vau haver d’enviar altre vegada tots cap a la fàbrica.

-R.P: Exacte.

-L.G: A canviar la orientació del llibret. Deu nidó quina feinada.

-R.P: Bueno jo no gaire eh.

-L.G: Bueno doncs La Caixa Fosca, tenim un telèfon en directe 933069204 i també a través de
radio@ritmes.net per anar aquest dijous convidats a veure aquest concert en directe de part de ritmes.net. Suposo que aniran doncs tota la gent que us ha anat seguint fins ara. La Caixa Fosca ja fa bastant de temps que funciona. Tres, quatre anys....
-R.P: Bueno, com a La Caixa Fosca diguem que...3...i escaig.

-L.G: I quanta gent hi espereu? Molta gent?

-R.P: A tope!
-L.G: Omplireu l’Apolo? A vessar?

-R.P: A vessar!

-L.G: Què n’esperes d’aquesta nit?

-R.P: Bueno, disfrutar, transmetre i ja està.

-L.G: Continues pensant que Barcelona és una plaça difícil per fer pop en català? Serà més fàcil, per exemple, no sé, el concert de La Vaquería, o el de La Mirona, o no sé, o l’Slàvia?

-R.P: Home en el nostre cas, si que la major part del nostre públic és de la ciutat. No sé què passarà quan anem a Tarragona.  Perquè de fet serà la primera vegada que hi anem...! I això suposo que és una feina, mica en mica. Però continuo pensant que treure grups de Barcelona és més complicat que treure grups de comarques. Continuo pensant, perquè aquí ho he dit sempre. Aquí la diversitat cultural és tan àmplia que a l’hora de donar a conèixer el teu producte, és complicadíssim, no? En canvi si  ets de Molins de Rei, pues suposo que tens més facilitat per anar de bolos pels bars de la ciutat. En fi, que la gent suposo que es mou en un oci menys divers.

-L.G: No sé si vas tenir ocasió d’anar al concert de Glissando* a l’Espai...

-R.P: Si, hi vaig anar.

-L.G: Què et van semblar?

-R.P: Doncs em va agradar molt. I a més amb un escenari com a l’Espai, que sona pel que m’han dit -perquè no hi he estat- sona molt bé. I es nota que hi ha una comoditat a sobre l’escenari brutal.

-L.G: No n’hem parlat, però això va ser divendres passat. Glissando* van actuar a l’Espai, van presentar el seu 2n treball, aquest disc que es diu
“Marclaianortomarco”.  I a més a més amb unes curiositats, unes experiències curioses en aquest concert. Com per exemple veure Quim Mandado puntejant...
-R.P: Tocant la guitarra.

-L.G: Un guitarrista heavy, de Sangtraït, tocant la guitarra enmig del concert de Glissando*.

-R.P: I molt bé eh, molt bé el tio, sisi.

-L.G: Suposo que el públic... perquè jo no hi vaig ser eh, jo estava en una altra cantó. Però allò que m’explicaven que el públic es va quedar molt parat.

-R.P: Sisi, bueno jo estava a darrere de tot, perquè m’agrada escoltar els concerts des del final. I... la gent li va sorprendre molt.

-L.G: Algun altre moment del concert que destacaries?

-R.P: Si, la Laia sola tocant el piano i cantant. Em va agradar molt, molt intimista... va transmetre molt en aquell moment. Em va agradar. Jo tinc bastant devoció pels Glissando*, m’agraden molt, sisi.

-L.G: Ara s’acosten festivals a Barcelona, com Primavera Sound, per exemple demà anuncien en roda de premsa el seu cartell. També  hi ha d’altres festivals i altres concerts a la ciutat. No sé si vosaltres teniu opció a aquest tipu de festivals que es fan a Barcelona... BAM, Primavera Sound, feu pop.... i independent.

-R.P: Bueno, fotem canya ara eh, no et pensis tu que... (riuen).

-L.G: Pop de guitarres. Ja heu pensat en estar en aquest tipus de festivals, o estan betats?

-R.P: No ho sé si estan betats.
-L.G: Ho dic perquè, per exemple, els Glissando*, apuntàven l’altre dia a Benicàssim a presentar el disc i no van tenir cap resposta. No sé si La Caixa Fosca li passa el mateix o veniu a intentar, escolta no val ni la pena provar-ho...?
-R.P: Home jo crec que el fet cantar en català a Benicàssim ho veig bastant fotut. Home el Primavera Sound, el BAM, aquests festivals..., són festivals de tendència més independent i bueno, de moment nosaltres fem un pop-rock més estàndard, més classicot. No ho sé, ho provarem.

-L.G: Doncs vinga, Rubén, que tingueu molta sort. “Vens o què?” Aquest és l’eslògan que han fet servir a la presentació d’aquest concert de demà, demà passat dijous, La Caixa Fosca amb bona companyía. Concert que us recomanem també des d’aquí, del ritmes.net i jo crec que valdrà la pena veure com emergeixen bandes noves de la ciutat com La Caixa Fosca. I a més a més, apadrinades per gent com els Lax’n, com Els Pets. A vegades es critica aquests grups perquè no donen sortida a les noves bandes. Jo crec que  en aquest cas queda clar que no.

-R.P: Si, tots s’han portat molt bé, molt macos i des d’aquí publicament els hi agraeixo.

-L.G: Doncs queda, queda fet. Gracies Rubén, que tingueu molta sort aquest dijous i que només sigui el punt de partida de d’això, d’una gira i que també doncs a partir d’aquí no sé, mig anys més i un disco nou.

-R.P: I tant.

-L.G: Doncs vinga, molta sort.

[sona la cançó Quan el boig tingui mestre] 

Transcripció feta per la Irene (Laura, la pròxima la fas tu, kès un putu pal! jaja)