LA LLUM TORNA AMB LA CAIXA FOSCA

La Caixa Fosca neix a finals del 1999 al barri de Sants fruit de la reestructuració de la banda Gelocatas i de la incorporació de membres del grup Knockout. Aquesta formació està formada íntegrament per nois d’entre 22 a 28 anys amb ganes de situar-se entre els millors grups del nostre país. Amb un disc ja al mercat amb el mateix títol que el grup, La caixa fosca, i després d’haver participat en un munt de concerts, ens presenten el disc i la seva música plena de somnis i de màgia. En aquesta entrevista que ens han concedit, no només ens parlaran del grup, sinó que a més a més ens donaran la seva visió de l’actualitat juvenil als Països Catalans.
------------------------------------------------------------------------------------------------------ N ú r i a P a l o m a r ( J E R C -- L ’ Hospitalet)

D’on vau treure aquest nom? Rubén (R) La Caixa Fosca va ser la primera càmera de
fotografiar. Era una caixa fosca de fusta amb un foradet per on es filtrava la llum. Aquest context
intimista, de descobrir el que hi ha dins la caixa és el que pretenem, animar a descobrir-nos a cada moment.
Quines són les vostres influències musicals?R. Hi ha un cúmul d’influències de tots nosaltres.
Coincidim sobretot en el pop-rock americà, també en bandes com U2, Pearl Jam, Sopa de Cabra, els Rolling,
The Doors, l’electrònica en general…en fi, no acabaríem mai. L’important és sonar a La Caixa Fosca.
Quin va ser el primer concert de La caixa fosca? R. Va ser a la festa Major de Sants de l’any 99.
Definiu amb una paraula què és LCF.
R . Sentiment.
S i t o ( S ) Un cúmul de sensacions.
C a r l e s ( C ) Macedònia.
I g n a s i ( I ) Somnis.
E d u ( E ) Dinamisme.
Escolliu una cançó del vostre repertori i definiu  e l d i s c L a c a i x a f o s c a com a conjunt.
R. Hem quedo amb Serà el camí, potser la cançó més fosca i més dura que tenim. M’identifico plenament
amb la lletra i amb la mala llet musical que va en in crescento al llarg del tema.
S. Mala Estrella. Jo definiria el disc com una manera de superar un repte, ja que està gravat en 10 dies, i
tot això queda reflectit en el disc
C. Cauen les flors (no inclosa al disc). Per mi el disc és una macedònia de fruites fresques i madures, de bona
degustació i de gran varietat.
I. Cauen les flors o el remix de Entre els llençols (inclosa a la maqueta) però del disc - Serà el camí.
E. Sort. Aquest primer disc és com un arbre que encara ha de créixer molt més.
Quins són els vostres projectes de futur? R. Continuar treballant, que arribi el segon disc i
consolidar-nos com a un grup a tenir en compte. El projecte immediat és el concert que farem el dijous 27
de febrer a la sala Apolo on portarem artistes convidats com els Lax’n’Busto entre d’altres.
Quin són els problemes que considereu que pateix la joventut dels Països Catalans?
Vosaltres també patiu aquests problemes com a joves que sou?
R. Vivim temps difícils en els quals mana l’economia. Problemes? Socialment, a cada passa hi ha un
problema i un obstacle. No acabaria ni demà…
I. La impossibilitat de marxar de casa pel preu de la vivenda, i perquè es molt difícil trobar una feina digna
(estable i que no t'explotin). Nosaltres també patim totes aquestes coses, i la veritat és que som massa
intel· ligents (tots els joves) per creure’ns el que ens volen fer creure. Som prou independents i tenim altres
valors molt més importants que els diners i l’egoisme.
Qui creieu que són els “culpables”: els joves o algú altre?
R. El sistema és caduc, un carreró sense sortida, tot i que sempre es pot desfer el camí.
I. Els joves segur que no perquè si de cas els joves són les víctimes. Jo diria que és el mercat….laboral (i vull
dir tots aquells qui controlen el mercat à empresaris i sobretot govern per la desregularització que ha portat
a la precarització de les feines i a la baixada de salaris).
Què us diuen les paraules: independència, Països Catalans, justícia soci al, reivindicació i jovent?
R. Políticament, poca cosa. Històricament i socialment, molt. La justícia és defectuosa. La reivindicació és
bona amb fonament i el jovent, el futur.
I. Sobre la independència dels Països Catalans jo espero que algun dia es podrà arribar a una
coexistència no disglòsica (a nivell lingüístic i també cultural) entre Catalunya i Espanya i França. Si això ha
de ser per la via de la independència o el federalisme o l'autonomisme això s'hauria de decidir entre tots per
mitja de referèndum. Però la idea es que ningú se senti per sota d'un altre.
Quina és la situació de la música en català?
S. Actualment comença a viure una segona infància. Però el que em fa més ràbia de tot és que, a Catalunya
escoltem de tot, música en castellà, en euskera, en gallec, en anglès, alemany....Però a la resta de l’estat
espanyol tenen molts prejudicis cap a la nostra llengua (una mostra molt gran d’incultura per la seva part). I a
Europa s’hauria d’exportar molt més la nostra música, perquè estem o no estem a la Unió Europea ???
Perquè hi ha poques dones en el rock en català?
S. Ara mateix això no seria del tot cert. Hi ha diversos grups en el nostre país que tenen components
femenins.
I. Suposo que el rock català no ha aconseguit de moment ser diferent a la resta del món/indústria
musical. Però crec que això es una tendència que s'està mica en mica corregint. (Aquitamtxé o Glissando
crec que son un bon exemple i crec que gràcies a ells més noies s'animaran a intentar aquesta aventura del
rock'n'roll!)
Què en penseu de la situació de les dones a la societat (maltractaments, desigualtats,...)?
R. La religió ha anul· lat les dones. Només cal fer una passejada pel món. Els maltractaments són una
patologia d’una minoria, i per desgràcia, la burocràcia i la justícia en aquest sentit encara són inútils…
S. És una aberració que davant el progrés encara hi hagi éssers descerebrats que segueixin maltractant a
les dones i les institucions es quedin tan tranquil· les.
I. Crec que pel que fa referència a la dona el que és realment prioritari és que s'integri en igualtat de
condicions que l'home al mercat laboral (i això requereix un esforç de tots i sobretot voluntat política
dels governants. à Ajudes per a la compatibilització de vida familiar i laboral, repartiment de temps de
tasques de la llar, ajudes a famílies monoparentals, llars d'infants públiques i gratuïtes...)